Patricia Kopatchinskaja & Franz Schubert Filharmonia

REPERTORI

D. XOSTAKÓVITX: Concert per a violí i orquestra núm. 1, op. 77
S. RAKHMÀNINOV: Simfonia núm. 2, op. 27

INTÈRPRETS

Patricia Kopatchinskaja, violí
Franz Schubert Filharmonia
Tomàs Grau, director

ESSÈNCIA MUSICAL RUSSA

Patricia Kopatchinskaja, ens va impressionar en la seva primera col·laboració amb la Franz Schubert Filharmonia l’any 2017. En aquesta segona ocasió Kopatchinskaja, una artista que està revolucionant l’escena internacional, interpretarà el Concert per a violí i orquestra núm. 1 de Xostakóvitx. A la segona part, Tomàs Grau dirigirà l’apassionant Simfonia núm. 2 de Rakhmàninov. Una nit per sentir l’essència simfònica russa amb dues obres de gran impacte.

__________________________________________________________________________________________

Mentre Rakhmàninov componia la Simfonia núm. 2, va escriure: “Al diable les simfonies! Mai més tornaré a emprar aquesta forma. No sé com escriure simfonies i, a més, no tinc ganes de fer-ne”. Per sort, no va fer-se cas a si mateix i va acabar-la l’any 1908. I anys després, encara n’escriuria una altra. La Segona li va portar molta feina i maldecaps, però un cop estrenada va ser un èxit incontestable. Es tracta d’una obra grandiosa, enèrgica, èpica en molts moments i amb un final apoteòsic. Quan li van proposar d’anar de gira a Estats Units, no va dubtar en posar-la a la maleta juntament amb el Concert per a piano núm. 2: el triomf en terres americanes va quedar assegurat. Malgrat que Xostakóvitx és reconegut com el gran simfonista del segle XX, els seus concerts per a instruments solistes també són obres indispensables. Va començar a compondre el Concert per a violí núm. 1 l’any 1947, però a cause de les crítiques que va patir en aquell moment per part del règim soviètic, va preferir guardar la partitura en un calaix. D’amagat i sense dir-ne res a ningú el va anar completant fins que l’any 1955 el va estrenar el gran David Oistrakh. L’exigència per al violí solista és endimoniada i l’èxit de l’obra rau també en les cites burletes a la gran música clàssica i al brillant moviment final.