CODA CONTRA L'AUTORITAT

Dmitri Xostakóvitx va mantenir un particular estira-i-arronsa amb el govern de Stalin entre els anys trenta i la Segona Guerra Mundial. Les simfonies d’aquest període transmeten, amb una ironia i un sarcasme mordaços, la repulsió que el músic sentia pel règim dictatorial del seu país. La Simfonia n. 9 n’és un bon exemple. Havia de ser la “Novena simfonia” soviètica, però Xostakóvitx no va posar-hi ni cor ni solistes, i no va afegir-hi cap apoteosi final; al contrari, des de l’inici el to burlesc va provocar una censura de l’obra, que no va poder-se enregistrar fins a tres anys després de la mort de Stalin.

Repertori

• Ronald Lo Presti: Elegy for a Young American (1967) 7'
  Bert Appermont: Crystal Magic (2019) 11'
  Dmitri Xostakóvitx: Simfonia n. 9 en Mi b, op. 70 (1945) 28'

Intèrprets

• Banda Municipal de Barcelona

  José R. Pascual-Vilaplana, direcció