Víkingur Ólafsson

«El Glenn Gould d’Islàndia» segons el New York Times. Un títol honorífic que a qualsevol cridaria l’atenció però que amb Víkingur Ólafsson convida a comprovar amb interès i expectatives altes. Beneit pel pare del minimalisme Philip Glass, aquest pianista concentra una estranya proporció de virtuosisme, inquietud, joventut i delicadesa interpretativa. Uan vetllada amb la hipnòtica música per a piano de Glass (que ha enregistrat per al segell Deutsche Grammophon) sembla la millor de les oportunitats. Una tarda de sortilegi musical al Petit Palau