El substitut

S’ha passat la vida imitant esportistes, polítics, periodistes i cantants en teatres, ràdios i televisions, però també en l’àmbit privat, quan algun d’ells el contracta perquè el substitueixi en algun esdeveniment mediàtic o personal.

Ell és el substitut. Estem parlant de Pep Plaza.

Avui s’ha plantat i ha dit prou: vol deixar de ser un comparsa, un figurant, un secundari de la seva pròpia vida i ser reconegut pel seu talent com a humorista i actor.

Serà capaç de dir que no al president del govern quan vulgui que el substitueixi al proper viatge oficial? Com s’ho agafaran el Quim Masferrer i el Xavier Sardà quan els digui que no pensa conduir més els seus programes fent-se passar per ells? I el que és més important: el públic riurà quan surti a l’escenari sent ell mateix?

Pep Plaza ens ofereix un monòleg que no és un monòleg en companyia de més de 50 personatges que hi són però que no hi són. Un espectacle inimitable que combina l’humor, la sàtira i la música.

90 minuts d’autèntica bogeria.