SOLITUDES

Teatre de mascara, sense dialegs i molt emotiu.

Després de l’èxit i emoció de André i Dorine, i la petició masiva dels nombrosos participants al debat posterior, Kulunka Teatre ens porta Solitudes. El repte que assumeixen els joves actors de Kulunka, es altre cop posar les mascares al servei de l’emoció pura, absoluta, rodona i inconfusible. Tornen a demostrar que en la expressió dels condiments basics de la vida les mascares (ja ho sabien els grecs) treuen amplia avantatge a la paraula i el gest.

SINOPSI S.
Un ancià, la principal il·lusió en la vida era jugar a les cartes amb la seva dona, enviuda sobtadament.

La seva família, fill i néta, es fan càrrec d'ell. malgrat esforçar-se de la millor manera de què són capaços, l'atenen però no li acompanyen. L'avi no aconsegueix fer-los entendre que l'únic que necessita és companyia, encara que sigui jugant a les cartes tal com ho solia fer. Se sent tan desvalgut que acaba sortint al carrer a buscar amb qui jugar.

Aparentment una història senzilla, però plena de metàfores i de reflexions de les relacions humanes, la necessitat d'afecte, la incomunicació i en quina mesura els nostres prejudicis són capaços d'impossibilitar la felicitat d'altres persones i per suposat la nostra.