ROSER LÓPEZ ESPINOSA

Sembla que tots els sistemes complexos evolucionen a partir d'unes quantes regles senzilles. I això és el que hem volgut fer; posar-nos algunes regles senzilles comunes i provar d'existir plegats. Transitar estructures que responen a la pauta dels números de la seqüència Fibonacci, cercar la sonoritat en les cordes, explorar el moviment a partir de principis mecànics recurrents que comencen a les mans: donar-nos les mans, agafar-nos, sostenir-nos, nuar-nos... Regles senzilles cabdals que tracen una partitura física d'interdependències i confiança mútua; de consensos però també de dissensions, d'equilibri compartit i de desordres, d'afinació, d'espirals, de cossos que es repleguen sobre ells mateixos però també de cossos que cerquen amb avidesa moviments col·lectius. En definitiva, una partitura sobre el grup, les seves arestes i les seves derives.