Nomeolvides, d'Àlvar Triay

Nomeolvides gira al voltant dels silencis personals i familiars, dels secrets amagats entre les parets dels pobles petits, que agombolen, però que també ofeguen.

L'espectacle parla d'una vida feliç, de despertar, però també de lloses, de records amagats, d'homosexualitat. També de la pèrdua, dels qui se'n van i dels qui queden. És un crit a viure la vida i un clam a la llibertat.

Obra guardonada amb el Premi a la Millor Dramatúrgia als premis Mostra't de Barcelona