MORT I TRANSFIGURACIÓ. Sofya Melikyan i Pascual-Vilaplana

Els artistes romàntics cercaven la idea de transcendència com a fita estètica i filosòfica. El poema simfònic Mort i transfiguració de Richard Strauss n’és un cas paradigmàtic. Més enllà d’un programa literari previ, els conceptes de sublimació artística i d’eternitat són els temes centrals de l’obra. La partitura conté analogies sonores de la vida mundana –com ara els batecs irregulars del cor de l’artista o la descripció sonora del moment en què l’ànima abandona el cos–, però el rerefons de l’obra és molt més profund. En els darrers minuts, el compositor volia transmetre una emoció difícil d’explicar amb paraules.

L’any 1916, Manuel de Falla va estrenar Noches en los jardines de España, una obra per a piano i orquestra simfònica pensada, en un inici, com una sèrie de nocturns per a piano sol dedicats al pianista lleidatà Ricard Viñes. És una de les obres més internacionals del compositor andalús, alhora que està estretament emparentada amb la sonoritat dels francesos Debussy i Ravel.