Llegat

Direcció: Montse Rodríguez Clusella

Intèrprets: Àngels Gonyalons, Pau Oliver i Marc Pociello

L’Oriol té vint anys i només vol gaudir de la vida, lligar i abandonar-se al plaer; lluny de tot compromís i contacte familiar. En Javi en té trenta-sis i una nit qualsevol, de festa, buscant evadir-se de les responsabilitats que: com a adult ha d’afrontar, coneix l’Oriol i s’enrotllen.

La Clara, la mare de l’Oriol, en té… (quina importància té l’edat?) i ha decidit –o la vida ha decidit per ella– que és el moment de: parar màquines i replantejar-s’ho tot.

El matí que l’Oriol s’emporta a en Javi a casa seva, es troben amb la Clara. Ella l’està esperant per donar-li una notícia força rocambolesca, per a l’estil de vida que han tingut fins ara: la casa s’ha venut, i se n’aniran aquesta mateixa nit a un viatge desconegut, en furgoneta, tots dos, sols, junts.

Tot i les reticències del fill a marxar amb la seva mare, i la mala relació que tenen; ella juga les seves cartes i finalment emprenen l’aventura.

És en aquest nou marc espacial, en moviment constant, que es retrobaran i aprendran a estimar-se d’una altra manera; i a gaudir de moments compartits, i que refaran les bases de la seva relació passada.

Durant l’absència de l’Oriol, en Javi i ell construiran una relació prematura, a distància, sense fonaments sòlids; i oberta a qualsevol possibilitat futura.

I serà a través d’aquestes aventures, de temps finit, com tot en aquesta vida: que enfrontant-se cara a cara a cada relació, les podran reconfigurar i podran reconfigurar-se com a persones.