IL TRITTICO

En les seves darreres obres (entre les quals hi ha aquest Trittico) ja s’anticipen les formes més modernes de Debussy o Strauss.

Sense renunciar al seu segell especial, Puccini signa aquestes tres joies: un thriller del Sena (Il tabarro), el patiment, la mort i la glorificació d’una mare-monja a qui han pres el fill (Suor Angelica) i una sàtira que parla amb humor d’un testament i la suplantació del difunt per canviar-lo (Gianni Schicchi).

Tres òperes independents amb narracions aparentment desconnectades. Però ho són? Aquestes tres òperes d’un sol acte, que Giacomo Puccini va fusionar sota el títol d’Il trittico, són fragments de realitat. En lloc d’intentar i no aconseguir retratar el món sencer en una llarga òpera, similar a una novel·la èpica, dona importància a tres esdeveniments històrics, units en una peça de música, que busca transmetre amb intensitat cada matís d’emoció humana: des de la implacable fredor del cor a la passió ardent, passant per l’avarícia, la picardia o la paròdia.