Cançons que acaben en fade out

Per què associem Rocío Jurado, María Jiménez o la Mari Trini amb l’Espanya cañí i l’Alaska o Mecano amb la contracultura dels vuitanta? Té a veure amb l’apropiació que va fer el franquisme de la cançó espanyola? Té a veure amb el model de dona que projecta cada artista? Té a veure amb qüestions musicals, estètiques o de classe?

Cançons que acaben en fade out vol respondre aquestes preguntes des de l’escenari reinterpretant actuacions musicals i entrevistes televisives dels anys vuitanta amb ironia i esperit crític.

Un muntatge que és una recerca en clau de musicologia, un concert, una conferencia performativa, una festa i una reivindicació de les cantants de “l’altra moguda” de la transició espanyola.