ELS ÀNGELS NO TENEN FILLS

El cicle de teatre Verbatim, que produeix des de fa uns quants anys La Planeta, s’atura aquest cop en una d’aquestes qüestions que sembla que no existeixen fins que algú comença a parlar-ne en veu alta: els drets sexuals i reproductius de les persones amb diversitat funcional. La dramatúrgia i direcció de Clàudia Cedó a Els àngels no tenen fills dialoga clarament amb Mare de sucre. Amb la mateixa temàtica i, també, amb una part dels seus protagonistes.

Teatre del testimoni que planteja preguntes que la majoria no s’ha fet segurament fins ara. Què fa creure a una part de la comunitat que és més vàlida que una altra per a la maternitat/paternitat? Per què uns quants podem decidir sobre els cossos dels altres?