Ainhoa Arteta & OCM

Els darrers lieder d’ Strauss + Schumann 2 Goethe va manifestar la seva admiració per la forma en què Beethoven havia musicat la seva obra teatral Egmont , amb una descripció perfecta del contingut: l’heroïcitat del comte d’ Egmont , que va lluitar contra l’opressió del poble fins a la seva mort. Escoltant l’obertura, hi podrem percebre clarament el patiment dels qui se senten sense llibertat i viuen l’esperança d’aconseguir-la.

Les quatre últimes cançons, de Richard Strauss , suposen un repte per a les sopranos, que han de combinar les exigències líriques amb la transmissió del contingut dels tres poemes de Hesse (Primavera, Setembre, En anar a dormir) i d’ Eichendor (El crepuscle). La portentosa veu d’ Ainhoa Arteta i la seva perspicàcia interpretativa ens delectaran de principi a fi.

La Simfonia núm. 2 de Schumann presenta trets de compositors que ell admirava ( Beethoven, Mendelssohn, Bach ), però filtrats a través de la seva pròpia personalitat, en què la inestabilitat emocional dota les seves obres d’una sensibilitat, energia i significat unívocs.