AFANADOR

El Ballet Nacional d’Espanya presenta al Gran Teatre del Liceu una proposta signada per Marcos Morau. El repte és posar en moviment una mirada concreta i conciliar, en un espectacle de flamenc i dansa, l’obra del fotògraf de moda colombià Ruvén Afanador. Conegut pels retrats a celebritats del món del cinema o de la música, Afanador manté una estreta vinculació amb el flamenc —Afanador li ha dedicat dos llibres (Ángel gitano i Mil besos) i el 2008 va signar el cartell de la Biennal de Flamenc—. 

Trencant les rígides fronteres que separen les disciplines artístiques, el coreògraf Marcos Morau, director de la companyia La Veronal i Premi Nacional de Dansa 2013, treballa amb la capacitat del fotògraf “per crear personatges a partir de modelar persones reals” i de la seva creativitat per a generar mons “que sorgeixen de la bellesa de la llum i de les ombres”, per elaborar un espectacle que es nodreix de la seva aproximació fotogràfica al flamenc i sobre com un creador aliè al flamenc i a la cultura que l’embolica s’enamora de la seva plàstica i es deixa seduir pel seu llenguatge “directe i punxant com una navalla esmolada”, explica Morau. 

Aquest és, doncs, un exercici d’hibridar dos llenguatges, fotografia i dansa, a la recerca d’“un univers nou”, tot construint imaginaris nous a partir de la mirada d’un altre creador en un exercici de respecte i fascinació. 

El Ballet Nacional d’Espanya, dirigit pel sevillà Rubén Olmo, balla aquest flamenc visual de Ruvén Afanador. En paraules de Morau, “el flamenc té aquesta alegria amb ressons de lament o aquest lament amb ressons d’alegria que celebra la vida. A Andalusia i en el flamenc, Afanador troba un refugi, una casa per als quals mai estan a casa. A través de la seva càmera, el fixa i el deforma, tot creant un gest, una llum que conté una veritat poderosa, una bellesa radical i fosca que no podem deixar de mirar”. 

Un treball des de la mirada de Morau per situar als seus personatges d’Afanador en el context de la seva obra i donar moviment a la fotografia. Fer que agafin vida i convisquin amb la contemporaneïtat, com conviu el passat amb el present i continuar descobrint noves formes.